a  
Pere Salinas. Rèquiem 1

 

Marco Fonz de Tanya

 

 

[Río Caxlán

 

Jtotik jkaxlan

Riu Caxlán

Río Caxlán

Caxlán river

 

 

 

 

 

 

Río Caxlán / (Fragmento)

 

Aquí traigo mis pelos

mi señor de los desiertos

mi señor de los bosques

aquí traigo mis dientes

mi señor de los mares

mi señor del cielo

aquí traigo mis uñas

mi señor de la espera

aquí traigo mis huesos

mi señor de la luz pequeña

mi señor de la estrella

aquí traigo mi corazón

mi señor de lo rojo

mi señor del año

mi señor del amor.

- Déjenme entrar, ya dije bájate carne

y un nuevo cuerpo me contesta.

Conozco el nombre de los ecos

conozco el nombre de los acantilados

la sonrisa traigo puesta

mi señor de mi paz.

Callaba todo el consejo

mientras pasaban todos

aprendiendo a usar las piernas

y la madera a quemar

y los montes a brillar

el fuego salió con nosotros

aprendió a ser bueno

bueno no era el cuerpo

eso lo recordamos

así fue que el mal

nos dio el espejo

aquí me traigo uno

mi señor del espejo

aquí me traigo a mí

le dije

se burló todos los días del tiempo

y aún no calla

pero lo cubrimos de agua

la puerta se abrió

así fue que el mal nos dio el miedo

mi señor del miedo

traigo abrigo entre las manos

huíamos al verlos en los sueños

tanto ha tardado el susto

tanto que a la cama lo llevamos

toda la noche sin entender

el canto de los pájaros nocturnos

señor de la noche nos llenó de sus misterios.

Inacabados entonces desde afuera

sin poder volver a regresar

vagando entonces el cuerpo andaba

sin mí sin consejo solo por la tierra

con el susto de nombre

con el espanto de cara

va a donde aullado es

va a donde sombra vacía es.

 

San Cristóbal de Las Casas, Chiapas 2000—Guadalajara, Jalisco 2002

 

Marco Fonz de Tanya, México, 1965. Vivió en Chiapas 20 años. Tiene estudios de filosofía por la UNAM. Fue becario del Centro chiapaneco de escritores en 1994. Tiene publicados 17 poemarios. Sus poemas han sido antologados en Chiapas, Zamora, México, D.F., Perú, Italia, EUA, Cádiz, Barcelona y Madrid.

 

Ť

 

[Jtotik jkaxlan

 

Li’ kich’ojtalel sat joltake

kajval jch’ultot ti ta takinaltike

kajval jch’ultok ti ta ts’ilaltike

li’ kich’ojtal ti kee

kajval jch’ultot ta nab

kajval jch’ultok ta vinajel

li’ kichojtalel ti sni’ kich’aktake

k’ajval jch’ultot ta banomil

kajval ch’ultot ta jmalael

li’ kich’ojtalel ti jbakile

kajval jch’ultot ta uni ch’in xojobal

kajval jch’ultot ta k’anal

li’ kichojtalel ti ko’ntone

kajval jch’ultot ti ta tsoje

kajval jch’ultot ti ta a’vile

kajval jch’ultot ti ta k’anbaile

-Ak’unuk ochkun un, la jkal xa ti yalan bek’ete

ta stak’bun sutel tal jun ach’ bek’talile.

Xkojtikin li sbitak li yech’omal k’usi chbak’anuke

xkojtikin sbitak li skojol skojol yu’un yut nabe

jlapoj tal li tse’imole

kajval jch’ultot ta jlekilal.

Ts’ijijanuk skotol li mantale

k’alal yakel to’ox chjelavanuk skotolike

xchanel stunesel ti o’iletike

xchi’uk xch’ikel ti sjepelul te’e

xchi’uk xojobanuk ti tak’inetike

lok’ xchi’uk vo’tik li k’ok’e

la xchan yich’el ti ik’e

la xchan li lek spasbaile

mauk ti sbek’tale li leke

le’e jna’ojkutik ne’

ja’ jech bat li chopolale

laj jyak’bunkutik li nene

li’ kichojtal june

kajval ch’ultot  ta nen

li’ kich’oj jba tale

xkut

te labaj skotol k’ak’al

pe mu to no’ox xch’anij xtok

te la jmukutik ta vo’

pe ti ti’na ne jam un

ja’ jech k’ot li chopolal la yak’bunkutik xi’elale

kajval jch’ultot ta xi’elal

li’ kich’ojtal k’uil ti ta o’lol yut jkobtake

ta to’ox xi jatabkutik k’alal chakilotkutik ta jvaechkutike

toj j-ech no’ox jalimem kom ti xi’ele.

toj ech’ no’ox  k’alal to ta tem la jkichkutik batel

li sk’ejimol ak’obal mutetike

skotol ak’obal mu’yuk smelolal ta jolal

yajval ak’obal la snojesunkutik ta anak’al vu’eltak.

Va’un ti ta pana mu’yuk to’ox tsutsem

muxa stak’ xcha’sutal ti ch’abal tsutale

k’ajomal xa no’ox xpaxpunet ta xanbil ti bek’talile

ch’abalun ch’abal mantal stuktuk k’o ta banomil

xchi’uk li xi’elal bie

xchi’uk li xi’elal sate

te chbat ti bu oy li vokolil ja’ ok’itabile

te chbat ti bu ja’ li xokolal nak’obale.

 

San Cristóbal de Las Casas, Chiapas 2000—Guadalajara, Jalisco 2002

 

Marco Fonz de Tanya, likem ta México, vok’em ta ya’vilal 1965. Nakij jtob a’vilal ta yosilal Chiapas. Tsutsem yu’un xchanel svunal yu’un Sa’el bijil nopbenal ti ta muk’ chanobvun UNAM. Te la sta sveka ta Centro Chiapaneco de escritores ta 1994. Oy slok’esoj vuklajuneb lots ta vun snichimal k’op. Oy t’ujanbil ti snichimal k’ope D.F., Perú, Italia, EUA, Cádiz, Barcelona, Madrid.

 

[Traducció d'Andrés López Díaz

 

Ť

 

[Riu Caxlán / (Fragment)

 

Ací porte els meus cabells

senyor meu dels deserts

senyor meu dels boscos

ací porte les meues dents

senyor meu de les mars

senyor meu del cel

ací porte les meues ungles

senyor meu de l’espera

ací porte els meus ossos

senyor meu de la llum petita

senyor meu de l’estrella

ací porte el meu cor

senyor meu del roig

senyor meu de l’any

senyor meu de l’amor.

- Deixeu-me entrar, ja he dit: baixa’t carn

i un nou cos em respon.

Conec el nom dels ecos

conec el nom dels penya-segats

porte el somriure posat  

senyor meu de la meua pau.

Callava tot el consell

mentre passaven tots

aprenent a utilitzar les cames

i la fusta a cremar

i les muntanyes a brillar

el foc va eixir amb nosaltres

va aprendre a ser bo

bo no era el cos

això ho recordem

així fou que el mal

ens va donar l’espill

ací me'n porte un

senyor meu de l’espill

ací em porte a mi

li vaig dir

es va burlar cada dia del temps

i encara no calla

però el vam cobrir d’aigua

la porta es va obrir

així fou que el mal ens va donar la por

senyor meu de la por

porte abric entre les mans

fugíem en veure’ls en els somnis

tant ha tardat l’ensurt

tant que al llit el portàvem

tota la nit sense entendre

el cant dels ocells nocturns

senyor de la nit ens va omplir dels seus misteris.

Inacabats aleshores per fora

sense poder tornar una altra vegada

vagant aleshores el cos anava

sense mi sense consell sol per la terra

amb l’ensurt de nom

amb l’espant de cara

va on udolat és

va on ombra buida és.

 

 

San Cristóbal de Las Casas, Chiapas 2000—Guadalajara, Jalisco 2002

 

Marco Fonz de Tanya, Mèxic. Va viure a Chiapas 20 anys. Té estudis de filosofia per la UNAM. Fou becari del Centro chiapaneco d’escriptors el 1994. Té publicats 17 llibres de poemes. Els seus poemes han aparegut en antologies a Chiapas, Zamora, México, D.F., Perú, Italia, EUA, Cádiz, Barcelona i Madrid.

 

[Traducció de Joan Navarro

Ť

 

[Río Caxlán / (Fragmento)

 

Trago aqui meus pelos

meu senhor dos desertos

meu senhor dos bosques

trago aqui meus dentes

meu senhor dos mares

meu senhor dos céus

trago aqui minhas unhas

meu senhor da espera

trago aqui meus ossos

meu senhor da pequena luz

meu senhor da estrela

trago aqui o meu coração

meu senhor do vermelho

meu Senhor do ano

meu senhor do amor.

- Deixa-me entrar, já disse: bájate carne

e um novo corpo me responde.

Conheço o nome dos ecos

conheço o nome dos litorais rochosos

trago o sorriso posto

meu senhor da minha paz.

Todo conselho calava

enquanto todos passavam

aprendendo a usar as pernas

e a madeira a queimar

e os montes a brilhar

o fogo saiu conosco

aprendeu a ser bom

bom não era o corpo

isso nos lembramos

foi assim que o mal

nos deu o espelho

trago aqui um

meu senhor do espelho

trago aqui a mim

disse

fugiu todos os dias do tempo

e ainda não cala

mas o cobrimos de água

a porta se abriu

assim foi que o mal nos deu o medo

meu senhor do medo

trago refúgio entre as mãos

fugíamos ao vê-lo nos sonhos

tem sido lento o susto

tanto que o levamos para a cama

toda noite sem entender

o canto dos pássaros noturnos

senhor da noite nos enchia de seus

mistérios.

Então inacabados de fora

sem poder outra vez regressar

vagando, o corpo então andava

sem mim, sem conselho, sozinho pela terra

com o nome de susto

com a cara de espanto

vai aonde está uivado

vai aonde é sombra vazia.

 

 

San Cristóbal de Las Casas, Chiapas 2000—Guadalajara, Jalisco 2002

 

Marco Fonz de Tanya, México, 1965. Viveu em Chiapas durante 20 anos. Formado em Filosofia pela UNAM. Foi bolsista do Centro chiapaneco de escritores em 1994. Publicou 17 poemários. Seus poemas fazem parte de antologias em Chiapas, Zamora, México, D.F., Perú, Itália, EUA, Cádiz, Barcelona e Madrid.

 

[Traducció de Fabiana Farias

Ť

 

 

[Caxlán river / (Fragment)

 

Here are my hairs
my Lord of deserts
my Lord of woods
here are my teeth

my Lord of seas

my Lord of the sky

here are my nails

my Lord of the waiting

here are my bones

my Lord of the small light

my Lord of the star

my Lord of my heart

my Lord of the red

my Lord of the year

my Lord of love.

- Let me in, I´ve already told my flesh to get down

and a new body is answering me.

I know the name of the echoes

I know the name of the cliffs

I am wearing my smile

my Lord of my peace.

The whole council remained quiet

while everybody was passing by

learning how to use their legs

and the wood to set on fire

and the mountains to glow

the fire went out with us

learnt to be good

it wasn´t good for our bodies

we remember that

so it was the evil  that

gave us the mirror

here it is one

my Lord of the mirror

here I am

I said

it laughed at every single day of the time

and it hasn´t stopped yet

but we covered it with water  

the door was opened

and evil filled us with fear 

my Lord of fear

I am bringing shelter in my hands

we ran away on seeing them in dreams

so long has the fright lasted

that we have taken it to bed. 

The whole night not understanding

the singing of the night birds

Lord of the night filled us with mysteries

Unfinished then from the outside

without being able to come back

wandering about the body walked

without me without advice alone in the world

fright by name

scared by face

it goes where it is howled

it goes where the empty shadow is.

 

 

                San Cristóbal de Las Casas, Chiapas 2000—Guadalajara, Jalisco 2002

 

Marco Fonz de Tanya, México, 1965. He lived in Chiapas during 20 years. He has Philosophy studies at the UNAM. He had a scholarshipin the Chiapas writers Center in 1994. He has published 17 books of poems. His poems have been anthologed in Chiapas,Zamora, México, D.F., Perú, Italia, EUA, Cádiz, Barcelona and Madrid.

 

[Traducció de Pilar Segarra

Ť

 

>

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |