mn  

Gravat: Alonso Licerio

Gravat: Alonso Licerio

 

 

Miguel Ángel Morales

 

 

Material de espuma y brea  | Cártel

 

 

Material d’escuma i brea | Càrtel

 

Material of Foam and Tar | Cartel

 

Matériel d’écume et de brai | Cartel

 

 

 

 

Material de espuma y brea

 

Te he preguntado, amigo Navolato,

de qué están hechas las sirenas.

Me quedabas viendo,

como quien dicta una sentencia de amor;

tú que vienes del mar.

Algo se volvía gaviota en ti

y bailabas sin los demás saberlo,

con tacones de aluminio.

Jugamos a quebrar botellas,

en un nadir de barcos sobre espuma.

Y hubo ocasiones polvosas,

arrepintiendo las mejillas en una lágrima.

Muchachas hallaron en tu corazón su esquina.

Cuerpos que te quisieron como si fueras su hijo.

Caro Navolato, amigo cómplice de la vida.

Creo que te hace humano el vidrio,

la piedra que descalzo pisas,

la soledad que sin escolta ninguneas.

Creo que la arena te ha sentado bien

ahora en el desierto, en el silencio que gritas;

ahora que encallas para que olas innombrables te hallen,

te acaricien brisas, beatrices y lauras,

o como sea que se llamen,

las mujeres que han ahogado tu tristeza en la luz;

hasta que la arena te consuma.

 

[Texto inédito]

 

 

Cártel

 

Es tu mamá la jefa de este cártel.

Los peces te convidan un acuario

clandestino, al que das como salario,

un amasijo digno de estandarte.

 

La hierba se aparece en todas partes.

En la sierra se divierten a diario,

los coyotes con liebres de sicario,

y es más fácil la muerte que ir a Marte.

 

Con ráfagas de artilugio el fusil

comienza, arrebatándole al espíritu,

la densidad acuosa de una tuna.

 

A lomo de caballo una ballesta

el vaquero apunta con diligencia:

El venado que brinca es su epopeya.

 

[Texto inédito]

 

 

Miguel Ángel Morales. Escritor mexicano nacido en Torreón, Coahuila, en 1967. Autor de los poemarios Celebración del chamán, Círculo de luna, Los días en el jardín y Lamentos para acompañar a los coyotes; así como del libro de cuentos Cerro de Tezonco.

 

 

∑Α

 

 

Material d’escuma i brea

 

T’he preguntat, amic Navolato,

de què estan fetes les sirenes.

Et quedaves mirant-me,

com qui dicta una sentència d’amor;

tu que véns de la mar.

Alguna cosa esdevenia gavina dins teu

i ballaves sense saber-ho els altres,

amb talons d’alumini.

Juguem a trencar ampolles,

en un nadir de vaixells sobre escuma.

I hi va haver ocasions polsegoses,

penedint les galtes en una llàgrima.

Noies van trobar en el teu cor el seu cantó.

Cossos que et van estimar com si fosses el seu fill.

Car Navolato, amic còmplice de la vida.

Crec que et fa humà el vidre,

la pedra que descalç trepitges,

la soledat que sense escorta menysprees.

Crec que l’arena t’ha provat

ara en el desert, en el silenci que crides;

ara que encalles perquè et troben ones innombrables,

t’acaricien brises, beatrius i laures,

o com es diguen,

les dones que han ofegat la teua tristesa en la llum;

fins que l’arena et consumesca.

 

[Text inèdit]

 

 

rtel

 

És la teua mamà la cap d’aquest càrtel.

Els peixos t’ofereixen un aquari

clandestí, al qual dónes com a salari,

una pasterada digna d’estendard.

 

L’herba apareix per tot arreu.

En la serra es diverteixen cada dia,

coiots amb llebres de sicari,

i és més fàcil la mort que anar a Mart.

 

Amb ràfegues de giny el fusell

comença, arrabassant-li a l’esperit,

la densitat aquosa d’un nopal.

 

A llom de cavall una ballesta

el vaquer apunta amb diligència:

El cérvol que bota és la seua epopeia.

 

[Text inèdit]

 

 

Miguel Ángel Morales. Escriptor mexicà nascut a Torreón, Coahuila, el 1967. Autor dels llibres de poemes Celebración del chamán, Círculo de luna, Los días en el jardín i Lamentos para acompañar a los coyotes; així com del llibre de contes Cerro de Tezonco.

 

[Traducció: Joan Navarro]

 

 

∑Α

 

 

Material of Foam and Tar

 

I have asked you, friend Navolato,

of which material the mermaids are made.

You stayed  watching me,

like somebody who dictates  a love’s sentence;

you who comes from the sea.

Something in you turned into a seagull

and you danced without others knowing it,

with high heels of aluminum.

We played at breaking bottles

in a nadir of ships over foam.

And there were some dusty occasions,

regretting the cheeks in a tear.

Girls found their corner in your heart.

Bodies that loved you as if you were their son.

Dear Navolato, accomplice for life.

I think the glass makes you human,

the stone that you step upon barefoot,

the solitude that you ignore without escort.

I think the sand has set well with you

now in the desert, in the silence that you scream;

now that you cast yourself for the nameless waves to find you,

 the breezes caress you, and beatrices and lauras,

or wherever they are called,

the women who have drowned your sadness in the light;

until the sand consumes you.

 

[Unpublished poem]

 

 

Cartel

 

Your mother is the boss of this cartel.

The fish share an aquarium with you

clandestine, to whom you give like a salary,

a mass good enough to be a standard.

 

The weeds appear everywhere.

In the sierra they enjoy themselves every day,

the coyotes with hares of hit man,

and it is easier to die than going to Mars.

 

With the gusts of gadget, the riffle

begins, snatching away the spirit,

the aqueous density of a prickly pear.

 

To bear saddled a spring

The cowboy aims with diligence:

The deer that jumps in its own saga.

 

[Unpublished poem]

 

 

Miguel Angel Morales. He is a Mexican writer who was born in Torreon, Coahuila in 1967. He is an author of the book of poems Celebración del Chamán, Círculo de Luna, Los Días en el Jardín, and Lamentos para Acompañar a los Coyotes; and also the book of short stories, Cerro de Tezonco.

 

[Translation: Verónica Zavala Peterson & John M. C. Peterson]

 

 

∑Α

 

 

Matériel d’écume et de brai

 

Je t’ai demandé, mon ami Navolato,

de quoi étaient faites les sirènes.

Tu restais en train de me regarder,

Comme quelqu’un qui formule une sentence d’amour ;

toi qui viens de la mer.

Quelque chose devenait mouette en toi

Et tu dansais sans que les autres ne le sachent

Avec des talons d’aluminium.

Nous jouions à casser des bouteilles,

dans un nadir de bateaux sur l’écume.

Et il y a eu des occasions poussiéreuses,

regrettant les joues en larmes.

De jeunes filles trouvent leur place dans ton cœur.

Des corps qui t’ont aimé comme si tu étais leur fils.

Cher Navolato, ami complice de toute la vie.

Je crois que te rend humain le verre,

la pierre sur laquelle tu marches pieds nus,

la solitude que sans escorte tu méprises.

Je crois que le sable t’a bien assis

A présent dans le désert, dans le silence que tu cries ;

À Présent que tu échoues pour que les vagues innombrables te trouvent,

te caressent des brises, béatrices et lauras,

ou peu importe leur nom,

les femmes qui ont étouffé ta tristesse à la lumière;

jusqu’à ce que le sable te consomme.

 

[Text inédit]

 

 

Cartel

 

C’est ta mère la chef de ce cartel.

Les poissons t’invitent à un aquarium

clandestin, auquel tu donnes comme salaire,

un ramassis digne d’étendard.

 

L’herbe apparaît partout.  

Dans la montagne s’amusent tous les jours,

les coyotes avec des lièvres en tueur à gages, 

et c’est plus facile de mourir que d’aller sur Mars.

 

Avec des rafales d’engin le fusil

commence, emportant l’esprit,

la densité aqueuse d’une figue.

 

A dos de cheval une suspension

le cow-boy vise avec soin :

Le veau qui saute est son épopée.

 

[Text inédit]

 

 

Miguel Ángel Morales. Ecrivain mexicain né à Torreón, Coahuila, en 1967. Auteur des recueils de poésies Celebración del chamán, Círculo de luna, Los días en el jardín et Lamentos para acompañar a los coyotes; ainsi que du livre de contes Cerro de Tezonco.

 

 

[Traduction: Julia Lanfort]

 

 

∑Α

 

 

Julio César Félix ≥ ►

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |