Antoni Puigverd

Tigres

I vaig deixar-me anar, els ulls surant
en la marea de les meves aigües.
Enllà del son, rera la porta negra
i el túnel que em xuclava i em vencia,
hi havia tigres de Bengala, tigres
esdentegats caminant en silenci
per un passeig tot ple de fulles seques.
Després els tigres es tornaven fulles,
i el vent xiulant se les enduia totes;
enmig del vent, vora els arbres pelats,
vaig veure, encara, alguna escena plàcida
-rialles infantils, peus sobre l'herba,
l'olor de pells suades abraçant-se,
interrogants als ulls, humor: la vida
tal com és correntment, lleugera i curta.

[Antoni Puigverd]