| 
   Records, on sou? El tigre dibuixat 
  pel pare vaig llençar-lo al fems, i fora, 
  ja s'ha acabat la festa trista: adéu. 
  La mort comença quan la vida torna 
  a ser fonamental i necessària 
  com un bocí de l'alegria en pau. 
  Records, on sou? Venia,
  sol, callant, 
  i he hagut
  de rompre el meu poema, fart 
  de no saber acabar-lo bé.
  Bé, mai. 
    
  [Eivissa, 10-III-2010] 
       
                                                  
                           
   
  BR 
    
   
  Ràtzia 
   
  Begut, llop negre, l'oli del mugró. 
  La satisfacció, tal volta el
  pànic. 
  Final color, deixeble immens,
  l'amic 
  de l'incorrecte anonimat:
  fals tigre. 
   
  S'han de comptar les síl.labes, callat. 
  Morir molts cops, com un expert notable. 
  Forat del cor, llepada a la bandera 
  que representa el codi del desig. 
   
  El fum del temps corromp aquest paisatge. 
  Les pors són la quietud
  i el pes del món. 
  Ja no sabem per quin camí marxar. 
   
  Només s'ha d'esperar l'últim crepuscle, 
  llançar l'esguard contra
  una pols que vola  
  i ja endinsar-nos en el paradís. 
   
  [Bellumes] 
    
    
  BR 
    
    
  El ressò 
  del silenci 
  s'ha aturat 
  no camina 
  endavant 
  ni se'n va 
  cap a enrere 
  fet oblit 
  retallable 
  un collage 
  aferrat 
  als records. 
   
  Molts de dies 
  just ni penses 
  ni promets 
  el possible 
  de la vida 
  de la mort 
  de l'essència 
  del que és bell 
  del que pot 
  i no pot 
  agafar-se 
  amb les mans. 
   
  Què coneixes 
  de les coses 
  que comencen 
  amb misteri 
  i s'escriuen 
  a la llum 
  que fa l'ombra 
  del sentir 
  amb paraules? 
  Vent on llances 
  la foscor, 
  transparència! 
   
  Dins i fora 
  sense límits 
  pell del tigre 
  l'art del llamp 
  diluït 
  en conhort 
  de poeta 
  a besada 
  de la mar 
  que és un rostre 
  i un anhel 
  infinit. 
   
  Tres tristeses 
  l'alegria 
  el desig 
  món feliç 
  soledat 
  companyia 
  comptar versos 
  tots trisíl.labs 
  per al mestre 
  que és d'Oliva 
  gran Joan 
  bard Navarro. 
    
    
  BR 
    
    
  El tigre  
    
  Impur d'abans regressa el temps ja mort. 
  Hi ha un calendari de l'any nou, ja ho saps? 
  És ànima i geometria tot. 
  La infància ha començat per fi a acabar-se. 
  El tigre, al circ, ulls verds, pudia a heroi: 
  un cartell esquinçat li fa de gàbia: 
  ha estat caçat per galeria d'art: 
  condemna doble: ara el meu poema. 
    
  BR 
    
    
  | entrada
  | Llibre del Tigre | sèrieAlfa
  | varia | Berliner Mauer
  | 
   |