brossa

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |

 

 

 

 

[Manel Alonso]

 

 

Entre parèntesi
[Entre paréntesis]

 

Cauen les persianes del capvespre

[Caen las persianas del atardecer]

 

 

 

Entre parèntesi

 

                      C

 

Entre bastidors la Nit, nua,

amaga sota un vel de pantera

unes faccions de dona grisa.

De res serveixen els miralls

                    la música, la seda,

el tigre ha soterrat les urpes

i es perd entre llums de neó

remugant una absència.

 

S'alça el teló i a l'escenari

una cambra en runes.

 

 

[amb els plànols del record, 1994]

 

              

Δ

 

 

Entre paréntesis

 

                      C

 

Entre bastidores la Noche, desnuda,

esconde bajo un velo de pantera

facciones de mujer gris.

De nada sirven los espejos

                    la música, la seda,

el tigre ha enterrado las garras

y se pierde entre luces de neón

rumiando una ausencia.

 

Se levanta el telón y en el escenario

una habitación en ruinas.

 

 

[Traducción: Joan Navarro]

 

 

Δ

 

 

Cauen les persianes del capvespre

 

A Cesc Freixas, príncep de la revolta.

 

Cauen les persianes del capvespre

en el vell i amable primer món.

Els contenidors de les ciutats

com una sitja inacabable es van omplint

amb les deixalles de la gran botiga.

Pels voltants guaiten individus

sense un compte corrent que els aixoplugue

i amarrant-se la impaciència a la cintura

esperen que marxen els operaris de somriure obscé

per tal de traure els cobert i les tovalles.

Cau la nit en el deprimit tercer món

com una llosa de marbre negre,

com un teló obscur que oculta rialles enfollides,

no hi ha contenidors als pobles,

només clots d’escombraries

on es rebolquen golafres els gossos.

Regna als sembrats impassible

la dissort de la sequera,

la terrible petjada de les plagues.

La fam és un tigre a l’aguait

que no deixarà dormir ningú.

Els cayucos ancorats com balenes a la platja,

atents als seductors cants de les sirenes,

esperen passatgers que vulguen solcar el mar

a la recerca del somni que els aclapara.

 

 

Δ

 

 

Caen las persianas del atardecer

 

A Cesc Freixas, principe de la revuelta.

 

Caen las persianas del atardecer

en el viejo y amable primer mundo.

Los contenedores de las ciudades,

como un silo inacabable, se llenan

con los despojos de la gran tienda.

Alrededor vigilan individuos

sin cuenta corriente que les cobije

y amarrando la impaciencia a su cintura

esperan a que se vayan los operarios de sonrisa obscena

para sacar cubiertos y manteles.

Cae la noche en el deprimido tercer mundo

como losa negra de mármol,

como un telón oscuro que oculta risas de chalados,

no hay contenedores en los pueblos,

sólo pozos de basura

donde, glotones, los perros se revuelcan.

Reina impasible en los sembrados

la sequía desgraciada,

la huella terrible de las plagas.

El hambre es un tigre al acecho

que no dejará dormir a nadie.

Los cayucos, como ballenas, varados en la playa,

atentos a los cantos seductores de sirenas,

esperan pasajeros que quieran surcar el mar

a la búsqueda del sueño que los destrozará.

 

[Traducción de Guillermo Morales y Eusebi Morales]

 

 

Δ

 

 

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |