[Manuel-Claudi Santos Sánchez]

3

Els ulls oberts com tigres ja ferits,

les mans banyades en el límit

incendiat del blat;

arborada, entre antics rellotges 

hi ha aquella espera cremada

que creix enllà dels rius 

retornats pels inesperats camins

del foc i de les barques,

lluny de l’argila de la nit.  

[Les cambres vora la pluja, 1991]

9

Una viva memòria de l’aire

sobre les roques, vora les llunyanes

ombres esteses, tigres adormits,

omple les copes

que durem a la boca ritual;

i esclaten fraules a les mans,

ocells sobtats conquisten arbres,

les ones menen cossos agitats

fins que exhaurim el líquid de la nit

i retornam espessos

camins cruels traçats

pels dits ossuts del temps.

[Les cambres vora la pluja, 1991]

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |