| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |

 

 

[Iban Leon Llop]

 

 

 

Un gat espera

El mosquit tigre

Reconstruint Tankes

La cirera

 

 

 

 

Un gat espera

assegut a la porta

de la botiga.

Els meus ulls el voldrien

com el tigre de Borges.

 

Dia 2-11-2013

 

 

 

El mosquit tigre,

grandíssim fill de puta,

sap amargar-te

aquest silent capvespre.

De tant en tant et rasques.

 

Dia 5-6-2014

 

 

 

Reconstruint Tankes

Fas una volta
pel poble, el sol rodola
per les teulades.
El món, d'un color ambre
que t'incita a la vida.
Un gat espera
assegut a la porta
de la botiga.
Els teus ulls el voldrien
com el tigre de Borges,
vols retenir-lo
com retens els poemes
que fa anys que et calles.
L'inclous en l'inventari
i tornes a la casa,
allà a mà dreta,
al cirerer i al pati.
Una cirera,
en la branca més alta,
pareix un suïcida.
El vent la gronxa
(demà la podràs veure
encara intacta?)
lleument i la saps gota
de sang, fruit de ferida.
Van obligar-te
a fugir del teu poble.
Tot, t'ho furtaren
i conserves la llengua
per bastir soliloquis.
No veuràs caure
el sostre de la casa
abandonada,
les flors que van pansint-se,
els vestigis de l'arna.
Com rememores
el brancal, les cadires,
la tele encesa,
aquell rotgle de dones
que esclafien a riure.
Camí de casa
elabores preguntes
sense resposta
i vas avant, fent versos
de les teues fronteres.

 

 

LA CIRERA

 

Fem una volta

pel poble, el sol rodola

per les teulades,

el món, d'un color d'ambre

que ens incita a la vida.

Un gat espera

assegut a la porta

de la botiga.

Els teus ulls el voldrien

com el tigre de Borges.

Vols retenir-lo

com retens els poemes

que fa anys que et calles.

L'inclous en l'inventari

i tornes a la casa,

allà a mà dreta,

al cirerer i al pati.

Una cirera,

en la branca més alta,

pareix un suïcida.

El vent la gronxa

(demà la podrem veure

encara intacta?)

lleument i la saps gota

de sang, fruit de ferida.

Abandonares,

com d'altres, el teu poble

i només tornes

per constatar els canvis

en rostres i fronteres.

No veurem caure

el sostre de la casa

abandonada,

les flors que van pansint-se,

els vestigis de l'arna.

Com rememores

el brancal, les cadires,

la tele encesa,

aquell rotgle de dones

que esclafien a riure.

 

[Serps i paisatges, Bromera, 2019]

 

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |