|  | Wanted 
    alive 
 Un rostre.
 Enmig del somni torna com un desconegut,
 surt del no-res febrós i es perd...
 
 Imatge fugissera que propasa el desig:
 ulls solars, rostre d'ombres, veu sideral.
 
 L'ésser fugaç pregunta: si sóc, on sóc,
 si és, on és, on vaig i on va,
 si som un somni sense fi ni començ.
 
 De William Blake el Tigre passeja per la cambra,
 jo segueixo les empremtes recents.
 
 Em perdo cercant al somni.
 [Corrents de Fons Lindes València 1977] 
    Δ   
Àngels de l'Apocalipsi "A che pugna in quei campil'ltala gioventude?"
 
 Giacomo Leopardi
   Res no em dóna autoritat per a jutjar-vos.No comprenc eixa fé destructora
 i temo tanta fúria bíblica.
 Qui sou vosaltres,
 els qui colpiu en la foscor millor
 i fins l'Estat féu tremolar?
 On teniu les arrels? De quin país són els vostres somnis?
 Ningú no us coneix i féu sembrat d'increduls.
 Si un dia arriben a saber-ho
 aquests semblaran temps ben tèrbols.
 Entre dubtes i enigmes ens hem fet.
 Un rera l'altre repetiu els colps
 i el darrer és sempre el més greu.
 Com al dimoni del segle vint
 se us ha donat poder contra tot i tots.
 Les idees que als altres tornen dòcils
 us fan desafiar la mort.
 Eixa manca de por us fa valents.
 Us sabeu insignificants però decisius.
 La vostra llibertat gegantina ho trasbalsa tot.
 Sou el darrer brot del foc de Prometeu
 i que no resta res sagrat. demostreu:
 que tot són tigres de paper.
 La gran maquina que mou la Nova Babilonia
 és impotent: amb vosaltres no pot.
 Us nodreix i us provoca,
 us justifica i us jutja,
 us condemna i ajusticia.
 Sants i màrtirs a la fi.
 Sospitem que tot és teatre,
 un joc d'espills,
 cadena de mentides.
 Ni tan soIs vosaltres conegueu la veritat:
 quin és la pretext, qui és l'infiltrat,
 qui el provocador i a qui foteu
 o beneficieu.
 Ha sobrevingut el regne del malentés:
 joc indigne i absurd.
 La vostra violencia es vol política:
 resposta a la violència que com el pa de cada dia
 ens administra l'Estat,
 en nom de tantes víctimes,
 en nom de les grans idees.
 No us puc beneir
 i tampoc no us fa falta.
 Blasmats per tots és sobrer blasmar-vos.
 Qui sabria jutjar-vos?
 Institucions, lleis i conviccions
 heu fet envellir sinistrament.
 Sou l'Enigma que per als nostres temps covava l'Esfinx.
 
 [Igual vol dir Itàlia. Prometeo. València 
1981]
 
    
    Δ   |  |