Ares vence a Venus-Afrodita 

 

 

El bajó las húmedas pestañas

 como cielo antes de la tormenta.

La cálida tierra temblaba dentro de mi.

 

DIMITRA  CHRISTODULU

 

 

La barca que trae tu canto mi dios de la guerra

irrumpe en mis aguas

y fertiliza  las sinuosidades de mi cuerpo

(este extranjero en mi

expuesto al deseo de quien yo no elijo).

 

Porque

dicen de mis ojos

dicen de mis labios

dicen de mi tacto.

Y es belleza inerte.

 

Pero te asomas y redondeas mis formas

engarzas mi talle

pueblas mi cintura

arqueas mi pubis

y diosa ya no soy

(aunque clame la pléyade en el bosque sagrado

de Libitina)

 

apenas          humana                capitulo.

 

 

 

 

 

 [Teresa del Valle Salinas, Cantos de Erato]

 

 

Ares venç a Venus-Afrodita

 

 

Ell va abaixar les humides pestanyes

 com cel abans de la tempesta.

La càlida terra tremolava dins meu.

 

DIMITRA  CHRISTODULU

 

 

La barca que porta el teu cant déu meu de la guerra

irromp en les meues aigües

i fertilitza les sinuositats del meu cos

(aquest estranger dins meu

exposat al desig de qui jo no trie).

 

Perquè

diuen dels meus ulls

diuen dels meus llavis

diuen del meu tacte.

I és bellesa inerta.  

 

Però et mostres i arrodoneixes les meues formes

enllaces la meua cintura

la pobles

arqueges el meu pubis

i ja no sóc deessa

(malgrat clame la plèiade al bosc sagrat

de Libitina)

 

a penes          humana                capitule.

 

 

 

 

 

 [Traducció de Joan Navarro]

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |